|
Fou doctor en teologia per la Universitat Gregoriana i Lateranense de Roma. A l’inici dels anys vuitanta va emprendre iniciatives com l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu, que oferia cursos per a adults i joves de manera gratuïta sobre història de l’Alguer i sobre literatura i llengua. Com a sacerdot, va lluitar per mantenir l’alguerès a la litúrgia, un signe visible per a dotar de prestigi popular la llengua i la cultura catalanes. Sobre aquesta qüestió va publicar Sínode del bisbe Baccallar: l’Alguer. Església i societat al segle xvi (IEC, 1991) i l’article «Llengua i església a l’Alguer», inclòs dins el volum Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a l’Alguer (2001). Fou autor de l’ordinari de la missa en alguerès, conjuntament amb l’abadia de Montserrat, monestir amb què manté freqüents col·laboracions culturals i religioses. Era responsable dels béns culturals eclesiàstics i director de l’Arxiu Diocesà de l’Alguer, des d’on va contribuir a preservar i mantenir el llegat cultural alguerès amb especial referència al que mostra la continuïtat de la catalanitat del territori. L’any 2011 va ser reconegut amb el Premi Canigó, que atorga la Universitat Catalana d’Estiu, i el 2016 li va ser conferida la distinció de Fidelitat a l'Alguer. |