És catedràtic honorari de terapèutica i farmacologia a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser catedràtic d’aquesta universitat i cap del servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. El 1983 va fundar l’Institut Català de Farmacologia (ICF), centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a la recerca i la formació en farmacoepidemiologia, i en va ser director fins al 2016. Va ser fundador de la Societat Espanyola de Farmacologia Clínica, de l’Associació Europea de Farmacologia Clínica i Terapèutica i del Grup de Recerca en Utilització de Medicaments d’Amèrica Llatina, sota els auspicis de l’OMS. Ha estat expert assessor dels ministeris de salut de més de cinquanta països.

La seva recerca se centra principalment en els efectes adversos dels medicaments i el seu impacte sobre la salut pública. Ha publicat centenars d’articles originals de recerca sobre farmacologia i terapèutica, dels quals 274 estan inclosos al Web of Science (5.449 citacions, índex h = 40).

Ha rebut, entre altres distincions, el Premi August Pi i Sunyer de recerca en fisiologia general i bioquímica de la Societat Catalana de Biologia (IEC, 1976), la placa en reconeixement al compromís amb la salut pública i la promoció dels medicaments essencials de l’OMS (2007) i la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari (2016).