Lingüista alemany, va estudiar romanística, història, política i filosofia a les universitats de Göttingen, Berlín (Universitat Lliure), Montpeller i Tübingen.

Va ser lector d’alemany a la Universitat de Bordeus III (1971-1973); professor a les universitats de Münster de Westfàlia (1974-1986), Hannover i Wuppertal (reemplaçaments), i professor visitant a les universitats de París, Buenos Aires, Bahía Blanca i Niça. Del 1986 al 2012 fou professor de romanística a la Universitat de Viena i actualment n’és professor emèrit. També ha estat professor associat a la Universitat de Leipzig (2006).

És editor de Sprachen im Konflikt. Theorie und Praxis der katalanischen Soziolinguisten (‘Llengües en conflicte, teoria i pràctica de la sociolingüística catalana’) (1979), publicació que va representar un pas endavant en la internacionalització de la sociolingüística catalana. De la llarga sèrie de treballs sobre temes de sociolingüística i història de la llengua occitana destaquen també Versuche zur Kodifizierung des Okzitanischen (‘Assaig de codificació de l’occità’) (1974), Das Okzitanische (1981), Entfremdung, Selbsbefreiung und Norm (‘Alienació, autoalliberament i norma’) (1982), Français et créole: ce qu’en pensent les enseignants. Le conflit linguistique à la Martinique (1983), Histoire sociale des Langues de France (ed.) (2013), Frankreichs Sprachen (2015) i Mehrsprachigkeit in der Literatur (‘Multilingüisme en la literatura’) (2004, 2015).

Ha rebut múltiples reconeixements de mèrits: la insígnia de l’Encomienda del Orden del Mérito Civil (1997); el nomenament com a president d’honor de l’Associació Germano-Catalana (2003), membre d’honor de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans (2005) i cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres (2014); el Premi Internacional Ramon Llull (2012) i el V Premi Robèrt Lafont, en reconeixement de la defensa, projecció i promoció de la llengua occitana (2018).