Catalanòfil i hispanista. Visqué a Barcelona, on cursà els estudis primaris a l’escola dels maristes. Traslladat a Itàlia, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Torí, de la qual posteriorment fou professor de llengua i literatura hispàniques, així com a altres universitats del nord d’Itàlia. Es doctorà amb una tesi sobre l’arxiprest d’Hita. El 1964 fundà a Torí l’Associació per a les Relacions Culturals amb Espanya i Amèrica Llatina i la revista Quaderni Iberoamericani. Especialitzat en literatura espanyola medieval i del Segle d’Or, va publicar estudis sobre literatura catalana, amb un interès concret per la temàtica lul·liana i medieval. En són exemple La poesia di Raimondo Lull i Testimonianze di spiritualità italiana in Catalogna, obra en què estudia versions catalanes d’ascetes i místics italians. Una part dels seus estudis ha estat aplegada a Studi i a Ensayos. Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.