Estudià lletres a la Universitat d'Århus. Es doctorà amb la tesi Noegtelserne i Fransk («Les negacions en francès»). Fou professor de llengües i literatures romàniques a la Universitat de Copenhaguen, on impartí classes de català, i membre de l'Acadèmia Reial de Ciències i Lletres de Dinamarca. Es dedicà a l'estudi del francès i del portuguès, però també tractà aspectes d'altres llengües romàniques, com el català. Entre els seus treballs publicats hi ha Zur portugiesischen Syntax, Le temps du verbe fini en français moderne, L'infinitivo impessoal e l'infinitivo pessoal en portugais i Manuel de phonetique française.