És doctor en filosofia i lletres, en l’especialitat d’història, per la Universitat Autònoma de Barcelona, on és professor agregat al Departament d’Història Moderna i Contemporània.  

La seva tesi, titulada Història i reconstrucció nacional: la historiografia catalana a l’època de Ferran Soldevila (1894-1971), obtingué el premi extraordinari de doctorat i fou publicada per Afers l’any 2003. És autor d’El descrèdit de la història (1993) i de Ferran Soldevila i els fonaments de la historiografia catalana contemporània (1995), obra guardonada amb el Premi Prat de la Riba de l’IEC (1998). Posteriorment, aprofundí en la història de la nostra historiografia en diferents articles i en llibres com Tres imprescindibles: Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar. Elements per a un cànon historiogràfic català (2015). Així mateix, ha analitzat la història cultural i política contemporània en obres com La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia (1996) i Història de l’Institut d’Estudis Catalans (2002 i 2007), de les quals ha estat coautor juntament amb Albert Balcells. Ha codirigit el Diccionari d’historiografia catalana (2003) i el Diccionari biogràfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) (2019). 

L’actuació com a director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà (2004-2005) li valgué la Medalla de la Fidelíssima Vila de Perpinyà. Fou director de l’Àrea d’Història i Pensament Contemporani de la Generalitat de Catalunya (2005-2006). També ha estat director del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera (2021-2023), centre que impulsà com a comissari durant l’etapa 2001-2007. L’exili ha estat una altra línia forta de la seva recerca.